Tirant lo Blanc (capítols XII, XIII i XIV)

Tirant va saber aprofitar el temps amb Carmesina i els seus jocs de seducció, amb la intervenció de Plaerdemavida, que tracta d'ajudar-lo a conquerir-la durant el temps que va estar recuperant la salut. El que no entenc es perque oculten el seu amor, quasi tothom ho sap -menys l'Emperador i l'Emperadriu, que sembla que vegen el que es evident, ja que quan tots creuen que Tirant ha sigut descobert amb Carmesina ells pensen que ha sigut una rata- i si s'assabentaren, ho acceptarien de bon grat! Es tracta de Tirant, no de qualsevol altre cavaller! A més de que ningú podria recriminar-los, ja que pel que he vist molts necessitarien una lecció de moralitat: "ningú es casava amb ningú", mai millor dit, ja que l'Emperador està enamorat de Plaerdemavida, l'Emperadriu d'Hipòlit, a pesar de que els dos estan casats. Però el temps s'acaba, ja que ell ja quasi estava recuperat i l'Emperador insistia en que partira quan més prompte millor. Ell estava alli per lliurar batalles contra els moros, no batalles amoroses entre la puresa i el plaer... És aleshores quan la Viuda Reposada se n'adona de que estima a Tirant i farà tot el possible per a que discutisquen, fent creure a cadascun que l'anltre l'enganya, i així acabar junts. En un principi cap dels dos s'ho creia. Carmesina no va desconfiar ni un moment de Tirant, però a poc a poc Tirant la creu més i més fins que al final cau en la seua trampa. La Viuda Reposada feu anar a Tirant a una casa que va llogar per a que puguera observar l'hort sense ser vist, a traves de dos espills que reflectien un sobre l'altre el que succeia a l'exterior, ja que la finestra era molt alta i no es podia accedir a ella si no era amb una escala. Des d'alli va vore com Lauseta, un esclau negre de l'hort, galantejava a Carmesina i se la duia a la seua cambra a expresar-se el seu amor com feien els enamorats. Tirant es preguntava com Carmesina podia caure tan baix, sense adonar-se'n de que si un senyor s'enamorara de Carmesina també podria preguntar-se el mateix en vore que estava enamorada de Tirant. Però açò realment es tractava d'una treta de la Viuda Reposada -que no li va sortir com ella esperava-, i sense saber-ho Plaerdemavida i la mateixa Carmesina van ser les seues complices. La Viuda Reposada li va demanar a Plaerdemavida que es vestira de Lauseta i galantejara a Carmesina com de costum per a animar-la i això es el que va vore Tirant. Des d'aquell moment Tirant no li va dirigir la paraula a Carmesina i abans d'anar-se'n va matar a Lauseta -al fer-ho es degué d'haver oblidat dels principis del bon cavaller que tant defenia, per què sinò no li trobe una explicació raonable-. Com que estava enfadat, va seguir els seus impulsos i no la seua rao, altra vegada Tirant es comporta de manera egoista i va voler partir amb el vaixell un dia de Tormenta. Plaerdemavida, que va pujar al vaixell de Tirant en nom de Carmesina per saber perque se n'anava sense parlar-li, ja no va poder baixar d'ell, i van haver de partir després de que tot es sol·lucionara. La tormenta es va enfortir, molts vaixells es van enfonsar i alguns mariners van morir. Tirant va tractar de fer tot el possible per salvar la situació, però no va ser suficient i no ho va aconseguir. El seu vaixell s'enfonsava i anaven a morir. És aleshores quan en el moment en més inoportú, ja que era un poc tart, Tirant se n'adona del seu egoisme i es tornà una mica humil, quan va admitir que era culpa seua aquella situació. En el moment del que es precisa del Tirant valent que guanya totes les batalles ell sol, en vore que no pot fer res ja que li falta part de la seua tripulació, aquest acaba rendint-se a la mort. El que no es sap al final d'aquest llibre es si igual acabarà guanyant per gracia divina!