Tirant lo Blanc (capítols X i XI)

Tirant convoca un consell de mariners per decidir com actuarien en la pròxima batalla, que seria a la mar. Un mariner anomenat Galançó, que era un presoner moro a qui va alliberar, va donar un consell amb el que aconseguirien guanyar -encara que gracies tambe a una altra enginyiosa estrategia del Tirant... com no!-. Açò no ho vaig entendre massa bé, perque aquest va parlar malament d'ell i, encara així, Tirant va decidir deixar-lo en llibertat. Galançó va pasar d'odiar Tirant i la seua patria per aquest fet. Cosa comprensible despres de que eixa persona et salve la vida. El que no es tan comprensible es el comportament de Tirant, que per coses no molt mes pitjors que les que li va dir aquest mariner ha reaccionat completament diferent, i al final afegix: "Doneu als roïns perquè parlen bé, doneu als bons perquè no parlen mal". Així que, si es tan facil com diu, per què no actua seguint aquesta política amb tots els moros i així acaba amb la guerra? Tanta intel·ligencia i no l'utilitza per al realment important que es la pau... A mí em sembla que Tirant és un hipocrita que actua segons la seua propia conveniencia! D'aquesta batalla sortiren victoriosos, no sols Tirant, que va capturar al Gran Caramany i al Rei de la Sobirana India, sinó també Hipòlit que va arribar amb mes naus que amb les que se'n va anar! Però sembla que no fou suficient, perque a la tornada a Constantinoble, ell es el que se'n dugué tots els honors com ja era de costum... Una vegada allí, Tirant es recuperà a poc a poc de les ferides que tenia a causa de la batalla. I va tindre sort, perque els moros els oferiren un pacte: una treva de tres mesos per terra i mar, un rescat pel Gran Caramany i pel Rei de la Sobirana India, i un pacte de pau amb el casament de Carmesina i el Gran Soldà, sempre que si tingueren un fill fora moro i si tingueren una filla cristiana; així acceptaren sols la treva i Tirant tingué el temps suficient per recuperar-se completament. Però en la meua opinió n'ho s'ho van pensar bé a l'hora de ficar-se d'acord, perquè així s'hauria acabat la guerra i a més oferien com a dot tot el territori de l'Imperi a l'Emperador i la seua aliança contra l'enemic; l'oferta era temptadora, però no els va convencer. En canvi Tirant sí que es va deixar persuadir per la insistencia de Plaerdemavida en més d'una ocasió, encara que ell no va oposar molta resistencia i la Princesa també li seguia el joc encara que no li ho consentia tot.