Tirant, requerit per l'Emperador de Constantinoble, i aconsellat pel Rei de Sicilia decideix servir com a cavaller en la lluita contra els turcs. Aquest complix tots els requisits que ha de tindre un cavaller: ser coratjós, lleial, virtuós, humil, honest... És l'ideal de cavaller perfecte! Però, encara així, és humà i té les seues debilitats, i en conèixer a Carmesina i contemplar la seua gran bellesa i els seus pits nus, va descobrir quines eren. Així, en Tirant lo Blanc, deixant a una banda la fantasia, es centra en la realitat, mostrant la imatge d'un heroi, però sense oblidar que es tracta d'una persona, i que a pesar de la seua valentia en la batalla, té por de mostrar-li el seu amor a Carmesina. Açò li provoca un patiment i un avergonyiment, tant és així, que en reconèixer-li-ho a Diafebus, el seu home de confiança, esclata a plorar; tal i com ho va fer el Cid Campeador dos segles abans en el Cantar de Mio Cid, aquest com a model de cavaller i de literatura és la versió castellana del Tirant lo Blanc. Com que Tirant no es decidix a mostrar-li el seu amor a Carmesina, aquesta, que en sabia dels seus sentiments, va decidir emprendre la iniciativa i parlar amb ell. Però açò podia malinterpretar-se per aquella època, i ella es disculpa excusant les seues vertaderes intencions, però fent-li-ho vore a Tirant amb gestos, com el de negar-se a que la bese fora de la ma, en senyal de senyoria, fins que no ho fera dins de la ma, en senyal d'amor. Però finalment a causa del recolzament de Diafebus, de la insistença de Carmesina i del seu temor va trobar una forma original i indirecta de declarar-li el seu amor: a traves d'un espill! Com va dir la pròpia Carmesina: "No he trobat mai en cap dels llibres que he llegit tan graciosa declaració".
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada