Nàixer, créixer, viure! En això es basa el nostre pas per aquest món. Però, per què? Per morir. Creem que açò serà per sempre, però és efímer. No aprofitem cada instant i el dia en què te n’adones es massa tard: Has crescut! Busques en el lloc més recòndit de la teua ment, potser ànsies trobar alguna evidencia que et demostre, que fins aquest moment, aquesta ha sigut l’habitació de Peter Pan; o trobar alguna escletxa, d’amplària cada volta més notable, per on va poder escapar. Degué ser, con l’anomenen al món dels adults, la maduresa, que va obrir la porta a un nou univers per descobrir, on han substituit la imaginació per la realitat. A cada moment desitge retrocedir en el temps i reviure el ja viscut, que no foren simples records que es dissipen amb major intensitat que amb la qual els anheles. Però ja ho he decidit, seguiré buscant algun rastre de pols de fades, que per anar amb poc de compte, Campaneta va oblidar recollir i no vaig a rendir-me fins trobar-lo, per a així poder anar-me’n al País de Mai per Mai, on mai per mai creixeré...
Pensaments Utòpics d’una Ment Somiadora.
'Peter Pan'- El Canto del Loco - kewego 'Personas', el último disco de El Canto del Loco sigue dando de qué hablar debido a su gran éxito. Tras triunfar a lo largo de todo 2008 llega 'Peter Pan', el nuevo single del grupo de Dani Martín.
pensaments utòpics? Perque no m'estranya...^^
ResponEliminaSuposo que tots hi pensem de tant en tant en això , no? I a vegades amb la cosa més estúpida et ve un record a la ment i et pots passar mitja hora embaladida recordant moments, que lamentablement no tornaran... Sense anar més lluny, l'altre dia a classe de castellà, aquella foto del llibre en que apareixia una nena jugant a pilota en un plaça, i jo et vaig dir "Ostres! Aquesta plaça es idèntica a la de l'ajuntament de Manresa" tant de bó puguera tornar a passar un estiu sencer donant-li patades a una pilota amb el meu germà en pantaló curt i acabar plena de crostes als genolls....
La vida passa massa rapid i sembla que no ens en volguem adonar, bé i quan ho fem ja deu ser massa tard. Evidentment, traure aquestes conclusions és molt fàcil, pero dur-les a la pràctica no tant. Mentres tant, intentarem seguir apreciant els bons moments, i disfruntant les coses més senzilles, com una simple vesprada veient una bona pel·licula, amb una companyia immillorable (bé si, faltaba gent eh! XD)
PD: Hem sembla que no he crescut tant, la meva mare m'acaba de fotre la bronca per haver-me atipat de crispetes i no sopar... XDD
Recordes la canço que vaig posar quan estabem acabant el treball de història? Perfecta per el tema!^^ Ah! i també ni ha una dels pets, que... bé te les deixe les dos!^^
http://www.youtube.com/watch?v=d0so4BBqKgU
http://www.youtube.com/watch?v=mNlWD9KFnk8
PD2: Precisament tu i jo, no hem crescut gaire eeh ¬¬
ResponEliminaNo podia posar un comentari sense deixar un poquet de humor, no? XDD
Clar que sí, és com el romanticisme de que vam parlar a història: No tot el que va passar anteriorment és el millor (ni molt menys), però l'idealitzem i el trobem a faltar... Però ja que no podem tornar enrere el temps, adoptem una postura escèptica com la de Joan Fuster, i tractem de viure el present el millor possible amb la gent que ens envolta! ^^
ResponEliminaPotser creem que ja som fadrins, i que ja em crescut molt, però no hem de deixar de fer les coses de sempre per açò, ja tindrem temps per deixar de fer-ho! Estem en la flor de la vida: disfrutem el moment, carpe diem! ;)
Suposo que tot es degut a que borrem dels records tot allo que no ens agrada, com en psicologia, es un transtorn de la memoria, recordem el que volem i com volem, per això es tot tant merevellós. Andrea, al final el escepticisme no estarà tant mal, no? Mira que feia ràbia en filosofia, però...
ResponEliminaAl final tot s'ha de viure, i millor que ho fem tot amb ganes!!^^
Les cançons: precioses! *_* Li van de categoria! ^^
ResponEliminaM'alegre de que t'agraden^^
ResponEliminaAAixx jo mai he volgut creixer peró só´c massa curiosa i sé que no puc evitar intentar veure que podre fer i viure noves experiencies, hi ha ciéntifics que diuen que ni el passat ni el futur existeixen per la forma que fa el pla del temps que es delinéa en una parabola rareta així que supose que l'única cosa que ens queda al final es recordar, o imaginar que podrá passar així doncs gent "Carpe Diem"... o com s'escriga perque jo sóc de ciéncies i... i des d'aquest punt dde vista crec que disfrutem del present que es l'única cosa que realment tenim!! Bons récords, bones espectatives i sobretot que si el temps tira cap a endavant nosaltre també, no ens podem quedar enrere... Aixó m'ha costat d'aprendre la veritat... peró gent ánim!! Us estime molt!! us estimaré!! i us he estimat!!
ResponEliminaSí! Supose que és la millor manera per asumir les coses... Unes queden al passat, altres encara no les hem viscut -en el cas que existisca el passat i el futur XD, es curiós perque després pensem que la filosofia és dificil d'entendre, eh?:P- Però és veritat que tot el que passa no es torna a repetir, així que més val no donar-li tantes voltes al passat i al futur i visquem el present! ^^
ResponEliminaOstia Jade.... No saps el que m'has recordat!!! El us estimat us estim-ho i us estimaré ho va dir Guardiola quan van guanyar una lliga, i recorde que anys després se'n va anar i el meu germà i jo li vam escriure una carta!!! Fuà! Quins records!!
ResponEliminaTot i que magnifique a voltes el valor del passat i els records, es el que dius tu Jade, no ens podem permetre infravalorar el present, perque es el millor que tenim, hem de viure el dia a dia positivament, i així quan mirem enrere podem seguir fent el que fem ara, riure dels bons records, i sobretot pensar en els que ens toca viure ara amb la gent que tenim a prop!^^