L'amor: Un dolç enverinat

Els sentiments són com una caixa de bombons, i l'amor com eixe que té la millor aparença, l'embolcall daurat i l'escorça de xocolate, però a l'interior està replé del licor més amarg.

Aquest sentiment varia segons els aspectes culturals, però tothom té en ment les típiques històries de contes de fades en escoltar dir la paraula amor, però cal que despertem del somni, tot és fruit de la nostra imaginació i en la realitat no existeix.

La societat ens ha inculcat un cànon a seguir, sense que ens adonem compte. Ja ens diuen com hem de pensar i actuar. Has de tenir una bona aparença per poder agradar, i així poder tenir parella, i així no estar sol el dia de Sant Valentí, i així... Tot es redueix al consumisme!

L'amor s'ha convertit en un objecte d'ús capitalista, la gent creu que es compra o es ven. Disfressa la realitat d'il·lusions per aconseguir una historia d'amor amb final feliç i confon els sentiments. Això ha fet que tinguem una idea distorsionada de l'amor, en què el més important és la imatge del producte, com et vengues. I per a això utilitzem sempre els mateixos eslògans: "Estudies o treballes?", "Vens molt per ací?", "Ens coneixíem? Em sembla que ens havíem vist abans...", "Creus en l’amor a primera vista o he de tornar a passar per davant de tu?"...

Ens han estat sempre omplint el cap de pardals, oferint-nos publicitat enganyosa sobre que és l'amor. Però som nosaltres els que hem de ser crítics i adonar-nos que l'amor no és sols com apareix a les pel·lícules o als contes.

Hi ha molts tipus d'amor i tots son vàlids, però no els donem tanta importància perquè ens passem la vida buscant o esperant a tenir un amor com el de Rose i Jack a Titanic o com el de Romeu i Julieta creient que aquest amor fictici és el perfecte, l'ideal. En canvi l'amor sols és amor si és de veritat.