El tema d'aquest poema és el desig de morir per part del poeta, per acabar amb el sofriment que li provoca el mal d'amor.
El poeta desitja morir-se a causa del desengany amorós, per això li parla al seu cor (a sí mateix) per què cedisca a la mort. Aquesta apareix plena de goig per endur-se'l, ja que és la primera volta que ho fa amb algú que la desitja i no amb qui no l'espera. El poeta expressa aleshores la seua desesperació per morir-se com a solució a la seua vida desgraciada i angoixant. Els amants que no li han demanat consell a ell, "mestre d'amor", se n'adonaran del dolent que és i lamentaran haver perdut el temps; ell ho sap ja que cap altra persona ha sofert tant per amor com ell, ningú el lliura d'eixa tristor, per això se li han de compadir. A la fi, referint-se a la dama en senyal, "llir entre cards", li diu que s'aproxima l'hora de la seua mort per amor.
L'estructura interna consta de tres parts:
- Les tres primeres cobles presenten prosopopeies o personificacions: En la primera el seu cor, en la segona la mort i en la tercera la vida. Mort i vida son contraposades per mitja de l’antítesi i de manera paradoxal, ja que veu la mort com remei a la seua angoixant vida; i comprenen una alegoria en la segona i tercera cobla, ja que apareixen com una metàfora constant. Al dirigir-se al seu cor, està utilitzant una metàfora, ja que es dirigeix al seu interior a traves de preguntes retòriques, açò s'anomena imprecació.
- En les dues següents cobles el poeta fa us de la primera persona del singular, anomenat omnipresència del "jo líric" per referir-se a si mateix com a "mestre d'amor" de manera hiperbòlica, ja que es reconeix com el millor amant, i per no demanar-li consell, després els amants, en adonar-se'n del dolorós que es l'amor, es lamentaran. De la mateixa manera hiperbòlica i amb les autointerpel·lacions, expressa com ell es el que més ha patit pel mal d'amor, raó per que els demés s'han de compadir d'ell doncs es mor per amor. Açò ho expressa en la metàfora "car de mon cor, la sang se'n va llonyant" i en les metàfores del mon feudal "e la tristor contra mi és ardida e, en mon socors, mà no s'hi troba armada." fen us de lèxic bèlic.
- En l'última cobla, la tornada, el poeta es dirigeix a l'amada amb el senyal "llir entre cards", per referir-se a la dama en secret, es una metàfora que indica puresa a la vegada que bellesa, i li diu que s'acosta l'hora de la seua mort.
Un recurs estilístic que s'utilitza al llarg de tot el poema es l’hipèrbaton, ja que l'ordre habitual de les frases i oracions està alterat, no es l'habitual.
L'estructura externa consta de la seua mètrica:
- Esta formada per cinc estrofes, anomenades cobles, de vuit versos cadascuna, a més d'una sisena estrofa o cobla, anomenada tornada, de quatre versos.
- Els versos son de deu síl·labes, anomenats decasíl·labs, d'art major, i tenen cesura després de la quarta síl·laba.
- La rima es consonant, ja que rimen vocals i consonants a partir de la vocal tònica, i creucreuada, coincidint amb els versos que son masculins (acaben en paraula aguda) i femenins (acaben en paraula plana o esdrúixola).
Aquest poema d'Ausiàs March utilitza un llenguatge i un tema propers a tot tipus de gent. Ja que a més que està escrit en valencià, el que permet que estiga millor expressat i siga mes comprensible; el tema principal es el amor, encara que vist des d'un punt de vista un poc exagerat i descontextualitzat a l'actualitat. De tota manera segueix sent un tòpic que roman hui en dia entre totes les persones, sobretot entre els joves de la nostra edat, pel que fa que ens pugem sentir identificats d'alguna manera.
